Per consultar els originals premeu aquí.
El 1932 l’Editorial Alpha publicà el primer volum del Repertori de la literatura catalana de Jaume Massó i Torrents, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tractava d’una obra de mecenatge de Francesc Cambó, que va voler protegir l’Institut durant la mala època que va passar amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, i havia de constar d’un segon volum referent encara a la poesia i d’un tercer i probablement d’un quart sobre la prosa. En aquells moments es tractava d’un instrument valuosíssim, fruit d’una recerca àmplia i duta a terme al llarg de molts anys, que es va convertir de seguida en una obra de consulta imprescindible.
Massó i Torrents va morir el 1943 i tothom pensava que no havia pogut enllestir el segon volum del Repertori, però en traspassar, el 2000, Ramon Aramon i Serra, secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans a partir de la seva reconstitució de postguerra (1942), tot regirant l’arxiu de la corporació amb vista a una sessió necrològica –que va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba el 30 d’octubre del mateix any 2000-, vaig descobrir-hi amb sorpresa una carta d’Aramon a Francesc Cambó, del 28 de gener de 1946, en la qual li agraïa la donació “dels materials” d’aquest segon volum i li feia saber que les Seccions Històrico-Arqueològica i Filològica de l’Institut n’havien acordat la publicació i li havien encarregat a ell mateix que en tingués cura.
Com que el llibre no havia aparegut mai i aquests “materials” no constaven a l’arxiu de l’Institut, vaig arribar a la conclusió lògica que Aramon els devia tenir a casa seva i, efectivament, la seva filla Núria els hi va poder localitzar, no sense dificultat, i el gener de 2013 els va passar a l’Institut, juntament amb una detallada descripció del seu contingut.
Es tracta, realment, de la continuació del volum I del Repertori, feta segons els mateixos criteris i que comença al capítol VII, sobre els precedents de l’Escola de Barcelona (recordem que el volum I contenia un advertiment, una introducció i sis capítols, que anaven des dels trobadors fins a la poesia narrativa dels segles XIII i XIV). El capítol VIII tracta de la fundació de l’Escola de Barcelona; el IX, dels poetes d’aquesta Escola; el X, d’Ausiàs March; l’XI de l’Escola de València, i el XII del “setzèn segle”.
Massó va deixar llest el manuscrit de l’obra i, per encàrrec d’Aramon, algú va passar-ne a màquina una bona part (no sabem si la transcripció fou completa; en tot cas, només ens ha arribat fragmentàriament i amb salts) Aramon, tal com li havia estat demanat, va corregir parcialment el text de Massó, i tant en el text manuscrit com al mecanoscrit hi ha esmenes i notes d’Aramon i d’una altra mà no identificada, a banda dels canvis que Massó mateix havia introduït al seu original.
Ens ha semblat que, malgrat el temps transcorregut, valia la pena de posar a la disposició del públic erudit aquest treball feliçment recuperat. Massó, al final de l’Advertiment del primer volum, no amagava que estava convençut “de la interinitat d’aquesta mena d’estudis: no ens ha mogut altre desig ni hem tingut altra intenció sinó inventariar els coneixements adquirits en un període determinat”. No cal dir que d’aleshores ençà hem avançat en moltíssims aspectes i que la major part de temes i d’autors que analitza han estat objecte d’edicions i d’estudis que canvien de dalt a baix el panorama de la poesia catalana antiga que es podia traçar el primer terç del segle XX. De tota manera, estic segur que l’aparició d’aquest volum inesperat és una excel·lent notícia i que posar-lo a la xarxa no serà ni de bon tros inútil, sobretot tractant-se d’un text complex i d’una fragilitat que no n’aconsella una consulta directa.
Josep Massot i Muntaner
Per consultar els originals premeu aquí.
Documents originals del Repertori, dipositats a l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans (descripció catalogràfica). Foto: Eulàlia Miret.
